• Espai dels pares
  • Cartes, de Josep Oliveras, als pares
Ordenant els papers d’en Josep Oliveras hem trobat 2 “cartes als pares” que no es van publicar però que ens sembla adequat fer-ho ara doncs considerem que podrien ser del seu interès. La primera carta (“Sobre l’aprenentatge amb el coneixement reflexionat”) data de l’any 2011 i ningú sap el per què va decidir no fer-la publica. La segona (“Un món que canvia a gran velocitat”) l’estava treballant durant la seva llarga malaltia.
 
Com saben, en Josep Oliveras, cofundador de l’Escola, li agradava compartir constantment amb els pares i mares aspectes pedagògics i lligar-los amb el propi projecte Horitzó. Des dels inicis de l’Escola això ho feia amb xerrades a la pròpia Escola, ja fos a l’entrada i sortida dels nens i nenes, a les reunions de pares, o a les trobades pedagògiques. Quan l’Escola va crear el “web dels pares”, a més a més de l’anterior va començar a escriure periòdicament unes cartes sobre aspectes pedagògics molt específics. Considerem aquestes cartes un actiu molt important del projecte Horitzó i de la seva història i per això les volem compartir amb tots vostès en un apartat específic del “web dels pares”.
 

D’acord amb el DIEC s’escriu a la 3a accepció d’interregne el següent: “lapse de transició entre fets o períodes històrics”. Ens queda clar que la nostra societat viu un interregne molt global i en fronts diversos: social, econòmic, tècnic, mèdic, pedagògic, en xarxa, etc

"Interregne pedagògic a casa nostra"

 

El món tal com el coneixem està en perill, cal una cultura global d’estimació i respecte. Sé que és difícil no vull ser alarmista, però sí realista. Hi ha solució i encara hi som a temps. Em limito a la realitat pedagògica de casa nostra Catalunya, la qual està en el dedins de l’esperit humà, europeu i mundial. Realitat fonamental, per l’abast…

"El món que ve"

Com vostès ja saben l’Escola començà el ’68 a l’Hospitalet del Llobregat. Llavors i durant molts anys el sotasignat ha estat l’encomanat de fer la matriculació per la qual cosa puc deixar constància que molts pares que matriculaven, normalment de famílies humils, del que entenem com del món del treball, venien amb l’interès perquè ensenyàvem en català (era època franquista). Això ho exposo per assenyalar que les persones que han vingut i vénen de fora per viure a casa nostra volen que els seus fills s’arrelin al nou país que ells han escollit.1 Ara continua igual. Cal arrelar-se2 perquè és seguretat social i equilibri emocional.

"Som una escola a Catalunya"

Aquest passat diumenge onze d’agost vaig quedar agradablement sorprès amb la notícia que un diari posava, breu i petita a la portada però explicada amb amplitud a l’interior la importància dels escacs a l’ensenyament. Hi havia tres planes amb fotografies i informació tot alabant els escacs, informació que en línies generals la nostra Escola sempre ha assumit.

"Els escacs a la nostra Escola"

El dret fonamental de tots els alumnes de Catalunya és gaudir d’una formació pedagògica adequada. En aquesta casa sempre hem cregut que cal pensar en la nostra feina que prous maldecaps tenim en fer-la adequadament. Realitat ben certa i per això procuraré exposar el què treballem, com i perquè, és a dir explicar la dinàmica interna d’allò que els seus fills n’han de treure beneficis.

"La formació educativa en temps de canvis veloços que són cruïlla d’informació i coneixements"

Em plau dir-los que l’Escola està en un moment dolç, es a dir un moment d’embranzida, però com sempre controlada. Tots sabem, vostès i nosaltres, allò de primer l’alumne.
Escrit això esmentat tot seguit intento exposar comprensió sobre el moment que ens toca viure i que no ens hem d’enganyar d’una manera més o menys potent ja està marcant el futur dels seus fills que són els nostres alumnes.

"Cartes als pares: L’Escola tot traspassant una nova frontera (1ra part)"

Fa poc vaig llegir un article escrit per una persona molt estimada titulat, “Escollir professió”.
L’article m’animà a fer aquesta carta que confio ajudi als pares a comprendre més el treball que l’equip de l’Escola realitza dia a dia pels seus fills, i fer comprensible també a altres persones que no són pares de l’Horitzó el que treballa l’Escola en la línia de la formació dels seus alumnes.

"Com orienta l’Escola els seus alumnes"

És una realitat la necessitat general i per tant el desig de la solució de com treballar i fomentar la intel·ligència en l’alumnat fins els 16-18 anys. He escrit aquesta edat, perquè em sembla que és de consideració general on es situa la base que determina principalment el creixement, realització i potenciació on es fonamenten la creació intel·lectual i maduració humana.

"Tot aprofundint en la realitat de treballar la intel·ligència pel coneixement"

Una creativitat pobra és senyal de manca de llibertat.
Potenciar la llibertat del nen, de cada nen, és el misteri profund, la realitat entesa com a formació i configuració humana. Aquesta llibertat estimulant pels seus fills, que els fa més persones il·lusionant-los encara més en un aprenentatge enriquidor per l’intent d’arribar a la pròpia plenitud. Aquesta llibertat es sosté en un ordre basat en l’amor:
Renyar quan convingui, estimar sempre.

"Qüestions pedagògiques"

Estimada família, Un fet és irreversible quan la realitat del seu entorn no el podrà aturar. La frase que encapçala aquesta carta m’ha ajudat a fer-la. No obstant ésser fidel al títol de la carta m’ha fet pensar molt com iniciar-la. M’explico, estem en un interregne entre un passat que s’està escolant i un futur que només l’entrelluquem i malgrat que el nostre país és petit és d’una varietat humana, social i geogràfica, corprenedora a més de sorprenent. Tot plegat fa difícil l’encertar les veritats de la seva realitat i destriar allò que convé per no errar amb un judici inadequat.

"Cal ser forts per ser nosaltres"

La nostra evolució la contemplo per aquesta carta, delimitada en el temps, encara que mediterrània i europea, ensems que mundial. D’entrada hi escric unes breus consideracions, que ens porten cap a la vida de l’Escola des del començament fins ara, exposada d’una manera molt gràfica a efectes de fer comprendre la seva complexitat i progressió, coses que confio reeixir-hi, per fer encara més entenedors els reals i em sembla que importants coneixements dels seus fills a l’endinsar-se en els camps on es mouen els nivells, per la seva edat, de la ciència...

"Cap a on ens porta la nostra evolució humana?"

Com vostès ja hauran observat en aquests últims anys, en havent acabat la “Festa per als pares”, habitualment faig una carta-resum com a testimoni i record. Enguany m’ha semblat més important, considerant les limitacions degudes, intentar explicar-ne el treball des del dedins, és a dir, exposar-ne l’evolució humana i intel·lectual de la Festa. D’antuvi els haig de dir que aquesta visió serà global, tot i mirant d’entrar en el detall, perquè encara que jo no hi sigui en el treball específic vulgues no vulgues, durant el curs, sempre me n’arriba algun coneixement.

"Aquests nens i nenes que tant ens il·lusionen"

Aquesta carta que els escric és la que fa cinquanta des de l’any 2003. D’una manera natural totes les cartes s’han procurat escriure per enriquir el coneixement sobre l’Escola, el seu treball, la nostra societat, els mestres en general... és a dir, facilitar el saber sobre allò que fem i el per què, a fi que vostès puguin entrar en el moll de l’os del pensament global d’aquesta Escola.

"Sobre el coneixement reflexionat a l’Escola, al final de l’any 2011"

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

934 177 657

934 177 658